PSICOLOGÍA D` ADULTS

“Caminante no hay camino se hace camino al andar” Antonio Machado
Per arribar a una maduració en l’edat adulta cal superar satisfactòriament les etapes pròpies de la infantesa i de l’adolescència, tot havent passat amb més o menys èxit pels conflictes de cada etapa. Molts dels conflictes que sorgiran en la fase adulta tenen a veure amb conflictes no resolts en les fases prèvies a l’adulta. Són conflictes no resolts que s’expressaran en sentiments d’insatisfacció en la dimensió afectiva, sexual, professional o familiar. Malauradament, moltes vegades la persona s’arrecera darrere una queixa sobre algun aspecte concret de la vida que posa de relleu el seu malestar. Aquesta posició de queixa nosaltres l’anomenarem gaudi.   Els principals símptomes a partir dels qual un decideix acudir a una consulta de psicologia i, principalment, on un es qüestiona el seu malestar són: Trastorns simptomàtics: malalties psicosomàtiques, trastorns de conducta… Trastorns psíquics: Depressió, fòbies, inhibició, addiccions diverses, atacs de pànic, angoixa… Conflictes afectius de parella , dificultats per establir amistats, mala relació entre pares i fills… El gaudi és una ètica que condueix cap a “la persona”, no cap allò que li pot reportar felicitat. El gaudi no “construeix”, sinó que aboca indefectiblement cap al seu propi malestar. Justament, el malestar que la persona tracta conscientment d’evitar, però que constantment li reapareix, li “retorna”. Aquesta nova via l’empeny precisament cap a allò que mai ha volgut per si mateix. I és per això que en la majoria dels casos apareix sempre la següent pregunta: Per què faig això que em farà mal?. O: Per què repeteixo aquest comportament que m’és perniciós i no puc evitar-ho? Isabel Rincón Valiente, psicòloga clínica número de col•legiada: 3366

Afectivitat, cos, comunicació i sexualitat

“El que sosté una parella és el desig d’estar junts. La igualtat no és més que la fantasia impossible de pretendre ser éssers complets.” Com millorar la comunicació de parella? L’apropament a la nostra parella, corporalment i psíquica. Què li diem a la nostra parella a través de la comunicació corporal, sense paraules? Trobar un temps i un espai per “obrir-se” a la intimitat. Quin es el meu mapa d`amor i el de la meva parella, es a dir que espero que la parella em dongui,que pretenc donar? Com visc les frustracions en la parella quan el seu mapa de amor no coincideix amb el meu? Que estic disposat a aprendre , a donar a perdre? Amb l’esfondrament de la justificació religiosa de la parella, com més va més necessari es fa l’exercici d’entendre la realitat psíquica de l’altre. Però què sabem del nostre company, o de la nostra companya, i què ens toca internament de la seva història, de la seva família, dls seus desigs? El pas del temps fa que ens apropem més, o que ens allunyem l’un de l’altre? Una persona deia que no podia interessarse pel món intern de la seva parella que amb la seva vida tenia més que suficient , sembla però que donar-se el dret de viure les propies identificacions -allò particular que dona sentit a la nostre vida i a qualsevol vida , permet donar valor a allò que te valor per l`altre.Per una persona pot ser el futbol per l`altre la lectura o el ballet .Donar valor a les propies identificacions augmenta el valor que li donem a l`altre i donar valor a l`altre augmenta el valor propi.No se que és primer la gallina o l`ou , pero el que es evident si es vol solucionar alguna cosa , es que algú ha de donar el primer pas. Un estudi americà afirma que les persones amb major autoestima són aquelles que utilitzen menys les paraules “jo”,”me”,”mi”. Dos arbres alts i ferms han de créixer desde una certa separació per no competir pel menjar i la llum del sol. En aquest taller a traves de diferents treballs corporals , técniques projectives i la elaboració d`allò que es viu en el context grupal , aquests arbres es podran mirar desde la llunyania i la intimitat que porten al enteniment , la saviesa i la comprensió.De manera que la nostre relació ens aporti més plenitud , autenticitat i sentit. La sexualitat té a veure amb la comunicació cos a cos, ser a ser, pell a pell, epiteli a epiteli…, amb aquell tipus de membranes que, quan més són, més ens permeten viure i sentir la presència de l’altre en nosaltres mateixos. Cal deixar-nos inundar per un torrent de sensacions que ens fan sentir la vida davant del nostre jo fet cos, moltes vegades descurat, en un món on tot és controlat, on massa vegades “som absents del nostre propi viure”. Les fantasies sexuals tenen a veure amb la construcció fantasmàtica, amb la posició edípica, i per això tota la nostra energia de desig tindrà el caràcter d’allò prohibit, d’allò fet tabú i, per tant, buscat però inabastable i impossible. En aquest taller donem un espai per sentir-nos a través de les sensacions del nostre cos i, sincrònicament, per elaborar les nostres fantasies sobre la manera de viure la nostra sexualitat. Permetre’ns la expressió d’allò més íntim i sagrat de nosaltres mateixos serà la manera de permetre’ns viure amb una certa acceptació com a éssers sexuals per més informació truqueu al 93.876.80.07 (demaneu pel Jaume o Isabel)

Teràpia morfoanalítica

“Quan estudiem l’art del Japó, posem per cas, podem percebre les tasques que realitza un home savi. Es dedica a estudiar la llunyania de la lluna respecte a la terra? No. Estudia potser les polítiques portades a terme per Bismark? No. El que realment fa aquest home és estudiar un únic bri d’herba. Aquest bri d’herba li facilita l’apropament a les altres plantes, a les estacions de l’any, als grans trets del paisatge i, finalment, als animals i als éssers humans. Així transcorre llur vida, una vida massa breu per realitzar totes aquestes tasques. Tanmateix, no creus que el que ens ensenyen aquests japonesos tan senzills no és gairebé una religió vertadera?” Vincent Van Gogh   TERÀPIA PSICOCORPORAL MORFOANALÍTICA “Quan el dolor de ser no troba paraules per expressar-se, parla a través del cos. Quan les paraules estan basades en un cos que sent, el dolor pot ser viscut, comprès i reparat.”   La teràpia morfoanalítica és una teràpia psicocorporal global i analítica. Psicocorporal, perquè atén la persona tenint en compte la seva unitat física, mental i emocional. Global, perquè contempla el símptoma com una expressió del sofriment del ser que s’exterioritza a partir d’un dolor corporal o/i emocional. Analítica, perquè, a més a més de tractar la persona des del símptoma, crea les condicions per a una escolta profunda que li permet, sense induir a res, entrar en contacte amb les seves veritables necessitats i donar després sentit a la seva experiència. Els trastorns físics, així com els trastorns psicoemocionals estan alterant l’equilibri i el benestar funcional de la persona. Tot això provoca un sofriment que li impedeix ser i relacionar-se amb tota la seva potencialitat i vitalitat. És una teràpia psicocorporal analítica que, concebent l’ésser humà com a una unitat indissoluble cos-psique, integra el treball que incideix en la dimensió musculoesquelètica de la postura –des de la base de F.Mezieres- i les anàlisis del contingut emocional associat a la vivència corporal. Aquesta perspectiva global permet, d’una banda, comprendre el component psíquic d’una manifestació física i, de l’altra, la somatització d’un fenomen psíquic. Ambdues realitats, la física i la psíquica, es produeixen simultàniament, independentment de la manera com s’exterioritzin, ja sigui a través d’una depressió, d’una angoixa incontenible , d’una dificultat per tirar endavant a la vida, d’una malaltia física, d’una dificultat de relació en la parella, o de qualsevol fòbia (als ascensors, a alguns animals…) que un no havia experimentat abans. .
Això, lògicament, pressuposa l’existència d’un inconscient que s’anirà manifestant a través de tota la relació terapèutica: el treball biomecànic de reajustament de postura, la respiració que incideix particularment en el múscul diafragmàtic, el massatge envoltant i profund, l’anàlisi del contingut emocional de les tensions, de la relació transferencial i contratransferencial, que condiciona el procés terapèutic a les necessitats de cada pacient. El terapeuta morfoanalista restaura la dimensió terapèutica del “toc”, i és conscient del potencial curatiu i mobilitzador. L’empatia i el nivell profund de comunicació que s’estableixen a través d’aquest toc són el vehicle indispensable perquè les tècniques emprades actuïn eficaçment en tots els nivells del ser. -Allibera el pacient de les tensions psíquiques i musculars -transforma la nostra postura a través de l’estirament de les diferents cadenes musculars -transforma la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb els altres a partir dels canvis en la nostra postura física (ja que aquesta té una incidència en la “postura psíquica”) -permet que la persona s’identifiqui amb el cos, amb les seves sensacions, amb la manera de sentir, amb la visió particular i única que cadascú té de les coses. -fa conscient la nostra sensorialitat i el nostre sentiment, particularment quan les vies de contacte amb el cos i amb el jo han estat tallades. -integra i amplia les diferents dimensions i aspectes de la personalitat. -potencia una personalitat més rica en comprensió, consciència i sensibilitat     És una teràpia especialment indicada per a: Persones que sofreixen dolors que es manifiesten en el cos. És el cas de les desviacions de columna(cifosi, lordosi i escoliosi, hèrnia discal, dolors d’esquena, de cervicals, cefalea, migranya, artrosi, artritis, problemes respiratoris i malalties físiques, en general, que es vulguin tractar i comprendre a un nivell global i profund. Trastorns psicosomàtics: asma ,rigidesa muscular i articular, cansament crònic, fibromiàlgia, problemes digestius, disfuncions sexuals… Problemes psíquics: pànic, fòbies, autoestima baixa, timidesa, trastorn bipolar, dificultats en les relacions socials, familiars o de parella, trastorns de l’estat d’ànim, anorèxia , bulímia, depressió, insomni, estats d’angoixa, etc. Jaume Piquet , terapeuta psicocorporal morfoanalista, membre fundador de l’AETM (Asociación española de terapeutas morfoanalistas) i psicòleg clínic número de col•legiat: 7191

AUTOESTIMA i RELAXACIÓ

“La majoria de les persones cerca la confiança i l`autorespecte en tots els llocs menys en el lloc més important, dins de si mateixes. És per això que fracasen en el seu buscar” N.Branden   Moltes persones han perdut l’alegria de viure, la capacitat de sentir, de fluir amb les seves emocions, amb els sentiments, amb la identificació amb el seu cos i amb el que viu, i per tant també amb la seva capacitat de creació i d`autoexpressió; i s’han negat el dret de viure la seva veritable identitat.
Proposem un espai per recuperar allò que hem oblidat de nosaltres mateixos, de contactar amb allò tant dificil i tant simple com la nostre intimitat.Les persones ho defineixen com alguna cosa plaent i agradable pero que està més enlla del plaer.Caetano Veloso en una canço parla de “la alegria del propi descobrir-se en el plaer i fins i tot dolor” . Per tots aquells que sentin la necessitat interna de provocar aquest retrobament.,es per això que hem escollit un marc grupal , en el qual la persona pot contactar amb les seves sensacions i els seus sentiments, i identificar-se amb allò que viu.   Tallers setmanals cada divendres de 19 a 20.30h a Manresa “la nostre autoestima és el nostre be més preuat ”

Grups terapèutics

“Necessito ilusions per viure, plorar,riure, necessito emocionar-me” Ana Torroja   “Hi ha vivencies que ens inspiren , ens obren , ens comuniquen amb el món.Altres ens aillen , ens tanquen , ens fans sentir petits… són tant a dins que només reconeixent-les,deixant-les anar … podem arribar a aquelles que ens inspiren,ens obren ,ens comuniquen amb el món…”
Compartir la vivència és una condició indispensable per comprendre, elaborari finalment transformar la vivència. Si entenem que en el grup terapèutic són precisament les vivències traumàtiques no digerides les que, sense saber com, provoquen un malestar en la nostra vida, ja tenim molt de guanyat. Si pensem en els diferents móns on hem viscut (família, parella, amistats, escola…) i que no hem acabat d’entendre o d’”elaborar”, podem adonar-nos de la importància del suport i la presència grupal a l’hora de poder reparar i transformar allò estancat en nosaltres, allò que moltes vegades, sense saber ni el com ni el perquè, sentim com una nosa. Treballem des d’un enfocament analític i corporal per crear un espai de transformació i trobada, sempre amb un grup reduït i una Durada aproximada d’hora i mitja setmanal o de caps de setmana. El treball corporal permet una escolta profunda de nosaltres mateixos i amplia la consciència a espais menys coneguts que limiten la pròpia expansió personal i, per tant, el nostre benestar. Aprofitem l’experiència única i particular del grup, així com el seu potencial de curació, per ajudar a entendre i elaborar el que se’ns desperta a partir del altres membres del grup. “Un dia ens adonem que hi ha un buit entre els nostres somnis i allò que constitueix la realitat , es en aquest moment que comencem a comprendre,comencem a acceptar , els nostres somnis canvien la seva constitució i es això el que ens permet de comprendre l`estrany mapa que ens constitueix. Un mistic parlaria d`aquesta transformació com una via ascetica – la nit obscura de l`ànima- , un psicoanalista parlaria de la castració. El que si es veritat es que si acceptem això i no de manera resignada el nostre jo es transforma i segurament és desde aquí que més ens podem apropar a allò que somiem i som” Grups a Manresa: cada divendres de les 19h a les 20,30h, per veure els de cap de setmana trucar al telefon indicat a sota Si voleu més informació, poseu-vos en contacte amb la Isabel o el Jaume en el telèfon 93.876.80.07

PSICOLOGIA DEL ADOLESCENT

“No crec en res , només crec en buscar un sentit a la meva vida” “Anonim adolescent” Tot i que és difícil de delimitar, podem ubicar l’adolescència aproximadament entre els 12 i 18 anys. Tot i això el moment en què s’acaba és molt més relatiu, ja que el final de l’adolescència hauria de coincidir amb l’entrada en l’edat adulta, cosa que implicaria una autonomia social i una independència econòmica que avui en dia es triga més d’aconseguir. En molts casos l’adolescència s’està allargant fins a l’edat de 25 anys, o més. Després de la primera etapa infantil, entre els 7 i 11 anys entrem en el que s’anomena “període de latència”. És un interval de mutisme que més tard, durant l’adolescència, es tornarà a produir. Tots els conflictes que no han quedat resolts es traduiran ara en dues problemàtiques molt concretes: -la qüestió de la imatge, en el sentit més ampli de la paraula . -la identificació sexual. La formació del subjecte sexual, home o dona, indiferentment del sexe que li correspongui biològicament. Els símptomes més significatius podem dividir-los, a tall orientador, de la següent manera: Trastorns simptomàtics: Malalties psicosomàtiques, trastorns conductuals… trastorns alimentaris: anorexia-bulímia Trastorns psíquics: addiccions, depressió, fòbies, timidesa, inhibició, ansietat, angoixa, autoestima baixa… Conflictes afectius: relació pares, germans, companys, amics… Conflictes socials: dificultat de prendre una posició en acord amb el rol social, inadaptació… Isabel Rincón, psicòloga clínica número de col•legiada

Psicologia infantil

“A través dels anys he pogut percebre que las personas que saben que foren preferidas o afavoridas per les seves mares fan patent en llurs vidas una forma peculiar de confiança en sí mateixes i un optimisme gegantí que sovint sembla un atribut heroic que procura un exit molt real a aquells que el poseeixen.” Sigmund Freud (1856-1939)

“Els vostres fills , no són els vostres fills.Són els fills i les filles de la Vida per si mateixa.Vénen a través vostre, pero no són vostres.I encara que visquin amb vosaltres no us pertanyen” Kahlil Gibran És un període comprès entre el naixement i els 11 anys de vida aproximadament. Els pares es pregunten normalment: Com es treballa amb els nens? Com es dirigeix el tractament? En què consisteix la cura? Ens remuntem, principalment, al moment en què es detecta el problema, quan la família o l’escola perceben que alguna cosa en el nen “no va bé”. Arribats a aquest punt és fonamental que es consulti un professional de la psicologia, ja que com més aviat es tracti el problema, més esperançador serà el pronòstic i més fàcil la solució. Partim de la idea que el subjecte preexisteix al seu naixement. Abans de ser concebut, doncs, n’hi ha un altre que el “significa”. Un nen arriba al món no només amb una herència genètica, sinó amb una de psíquica; i tot això formarà part de la seva “construcció”. Un subjecte no neix, es fa; i ho bàsicament durant el període més primerenc de la seva infància. Aquest subjecte depèn en gran mesura de la manera que, com a nen, ha resolt les seves diferents etapes evolutives: l’oral, l’anal, la fàl•lica i la genital, i la conclusió de totes en el que s’anomena la “sortida edípica”. En el tractament a partir de diferents elements projectius, com el joc, el dibuix, la plastilina…, l’ajudem a expressar-se i a entendre’s davant de les seves dificultats, perquè el seu comportament, la seva personalitat, puguin afirmar-se a partir d’un jo més equilibrat, més segur, amb més autoestima i més capaç d’afrontar les dificultats inherents a la vida de tot humà. Trastorns simptomàtics: malalties psicosomàtiques, trastorns conductuals, trastorns de l’aprenentatge, eneuresi, ecopresi, trastorns alimentaris, trastorns del son… Transtorns psíquics: timidesa, inseguretat, fòbies, por en general, gelosia, agressivitat… Conflictes afectius: separació dels pares, problemes amb els germans… Isabel Rincón Valiente, psicòloga clínica número de col•legiada: 3366

Centre de teràpies psicologiques

“Tot allò que no creix s’arronsa. Considero impossible que l’amor es conformi a mantenir-se sempre en un mateix lloc.”
Teresa d’Àvila.

GEA, neix a partir de l’encontre d’un conjunt de professionals de la salut que acompanyen la persona cap a la seva capacitat
d`autoafirmar-se, d’expressar-se, de trobar les seva vinculació particular amb el món que ens envolta, la qual cosa ha de facilitar que tothom trobi les bases de la seva identitat, de la seva
individualitat, i d’un cert coneixement d’ell mateix que el faci capaç de trobar el seu lloc en un món cada vegada més exigent .

Gea és essencialment un espai de creació. És per això que, sempre dins del camí de l’impossible al possible, busquem les respostes concretes a les necessitats de cada grup o col•lectiu en funció de les seves necessitats vitals o professionals, unim idees, persones i recursos concrets. De fet, som “somiadors concrets”.

Perquè tothom tingui accés a un tractament en funció de les seves
necessitats vitals, oferim una àmplia diversitat d’espais terapèutics.

Hello world!

Welcome to WordPress.com. After you read this, you should delete and write your own post, with a new title above. Or hit Add New on the left (of the admin dashboard) to start a fresh post.

Here are some suggestions for your first post.

1. You can find new ideas for what to blog about by reading the Daily Post.
2. Add PressThis to your browser. It creates a new blog post for you about any interesting  page you read on the web.
3. Make some changes to this page, and then hit preview on the right. You can alway preview any post or edit you before you share it to the world.